El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l’Empordà en la divisió comarcal de 1936. La capital de comarca i cap de partit judicial és la Bisbal d’Empordà des del segle XIX. Modernament, i més en l’àmbit literari que no pas popular, és freqüent referir-se a aquestes terres empordaneses amb el sobrenom de l’Empordanet.
El Baix Empordà és el sector meridional en què hom divideix tradicionalment la gran comarca natural de l’Empordà. El 1936, any de la primera comarcalització oficial de Catalunya, s’aprovà, basant-se més en criteris econòmics i de mercat que no pas històrics, geogràfics o culturals, la divisió de l’Empordà en dues comarques administratives, el límit de les quals es va fixar aprofitant la línia imaginària que recorre el Massís del Montgrí i segueix entre la divisòria d’aigües de les conques del Ter i el Fluvià.
Inclou doncs, els municipis compresos entre el Montgrí, just al nord per on passen les aigües del Ter, i el sector de les Gavarres i la vall d’Aro, al sud. Totalitza 36 municipis, amb una extensió total de 700,17 km2. És comarca veïna a tramuntana amb l’Alt Empordà, a ponent amb el Gironès i la Selva i a llevant amb la mar.
Llevat dels sectors de les Gavarres, del Montgrí, i de Begur, el paisatge és planer i homogeni amb petits turonets que acullen petits pobles al voltant de l’església o el castell. Un alt nombre de viles formen petits centres d’atracció de mercat i altres serveis.
Dins la muntanya cal distingir el massís del Montgrí, isolat, coronat per un castell medieval, format per calcàries mesozoiques de tons clars i amb 308 m d’altitud. El massís de Begur, a llevant del corredor de Palafrugell, amb 320 m, i també amb les restes d’un castell. El punt culminant del Baix Empordà el trobem a les Gavarres amb el puig d’Arques que assoleix 531 m.
El litoral, la part central de la Costa Brava, el trobem ple de contrastos: penya-segats vertiginosos als extrems nord i sud de la comarca amb cales arrecerades envoltades de pins, illes i aiguamolls que donen refugi a peixos i ocells, i també llargues platges de sorra fina.
Bàsicament està regada pels rius Ter, Daró (afluent de l’anterior), Rissec (a la vegada afluent de l’anterior) i Ridaura.
La vegetació es divideix, fonamentalment, en una part calcària on domina l’alzina, i en una part silícia amb domini de l’alzina surera. Actualment els alzinars han estat substituïts en gran part per pinedes de pi blanc i al sotabosc hi predomina el romaní, el bruc d’hivern i les garrigues. Les suredes solen cobrir-se amb brolla d’estepes i brucs. Els rius i rieres estan acompanyats de verns, pollancres, àlbers, oms, sobretot a la zona de la gola del Ter.
