El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. L’extensió actual del Gironès restà definida per un decret del govern de la Generalitat de Catalunya del 1988, en el qual s’aprovà la constitució de la nova comarca administrativa del Pla de l’Estany, amb capital Banyoles, que li “arrabassà” onze municipis en l’original configuració arran de la divisió comarcal del 1936. El Gironès actual es compon de 27 municipis.
El Gironès és a l’extrem septentrional del llarg corredor que és la depressió Prelitoral. Es troba encaixat entre les Gavarres, les Guilleries, la serra de Rocacorba i els terraprims empordanesos. Té aspecte de lloc de pas, com un territori estrangulat entre dos sistemes muntanyosos, per on només hi ha un camí per travessar-lo. I així és, ja que el Ter s’ha obert pas abans que tothom, i gràcies al treball, més que mil·lenari, de les aigües, ara tenim camí obert entre la depressió Prelitoral i la plana de l’Empordà. El pas estret és al nord de la ciutat de Girona, entre Sarrià de Ter i Celrà.
Girona s’ha convertit en la porta de pas i en el centre dinamitzador, històric i actual, de la comarca i de molt més enllà. A Girona convergeixen nombroses carreteres comarcals i locals, i per a prop seu passen el ferrocarril, la carretera N-II i l’autopista AP-7 que uneixen Barcelona amb França. Girona ja no és sols un lloc de pas, sinó un lloc de parada i fonda per a tota una regió, des de l’Empordà fins a la Garrotxa, i, a vegades, encara fins més enllà. Les valls del Ter i del seu afluent l’Onyar són els corredors sobre els quals s’ha establert aquesta xarxa de comunicacions.
